dimarts, 6 d’octubre de 2015

ELS CONFLICTES A L’ESCOLA BRESSOL


Els conflictes formen part de la vida de les persones, no només de la vida dels infants sinó també de la dels adults. Tots/es tenim conflictes , de ben segur podeu recordar l’últim conflicte (intern o amb altres persones) que heu tingut.

I normalment els conflictes sorgeixen quan tenim un mal dia, quan estem sensibles, quan no ens trobem bé o estem tristos. Bé doncs, les primeres setmanes de setembre a l’escola Bressol es caracteritzen justament pelss sentiments a flor de pell que tenim tots/es, tant adults com infants.

Els pares i les mares viuen moments difícils al haver de deixar els seus fills/es en un nou centre amb persones que no els coneixen; Els infants se senten tristos per la separació que estan vivint dels seus familiars més propers i alhora estan coneixent nous referents i companys, molt importants en el dia a dia. És llavors, quan els infants, fruit del seu neguit, potser mosseguen, piquen o molesten a un altre nen/a. La seva tristor i frustració l’han de treure per sentir-se millor. Com qui té un mal dia i ho paga amb la persona més propera.




Com a adults, nosaltres hem d’entendre que passen per un moment difícil, que potser és la primera vegada que se separen del nucli familiar tantes hores, hem d’entendre que se sentin incompresos, fins i tot sols. Hem d’entendre que es posin nerviosos i que de vegades, al no poder expressar amb paraules el que senten, ho expressen amb el cos, sense saber entendre què ha passat.

A la Barqueta entenem perfectament aquests moments difícils, per tant intentem acompanyar els infants de la manera més respectuosa possible:

  • Posem un límit ben clar: no es pot fer mal, ni molestar ningú, la nostra llibertat acaba on comença la de l'altre.
  • Ajudem l’infant a qui han molestat: donant-li el nostre suport, amor i comprensió.
  • Ajudem l’infant que ha començat a molestar, perquè ell és qui realment necessita la nostra comprensió, la nostra ajuda.


Però...

  • -       No castiguem a cap nen/a: en aquestes edats encara no són prou madurs com per estar-se assegut 10 minuts pensant en què han fet i que no ho tornaran a fer.
  • -       No humiliem a cap infant: de la mateixa manera que no humiliaríem a cap adult en una situació de vulnerabilitat emocional.
  • -         No cridem: ningú hauria de cridar, i menys les educadores que donem exemple amb la nostra manera de fer.

-         
-         
-          Amb aquesta idea de respecte, amb aquesta actitud serena i amb aquesta mirada comprensiva, mica en mica, amb el passar de les setmanes, anem creant un ambient tranquil, relaxat i ple d'acceptació, tot i els límits que també formen part de la vida en societat. A mida que passa el temps, tots/es ens anem coneixent millor i el neguit, la vulnerabilitat i els conflictes emocionals cada cop queden més enrere. 

Si hom se sent respectat, serà capaç de respectar qui té al costat.